Amparo Lacruz , violoncel

http://www.amparolacruz.com

 

La passió per la música de cambra i la entusiasta implicació en la docència són els pilars de la seva carrera. Una important discografia és testimoni de la seva activitat. 

 

Recentment, ha publicat a Columna Música el seu enregistrament de la integral de les Suites de Bach per a violoncel sol, de les que la crítica ha senyalat:

 

«clarividència i depurada tècnica sempre al servei de la musicalitat,... elegants en la dicció,... desbordants en la rítmica, deliciosament traçades i acuradament explicades»

(Lluís Trullén, Revista musical Catalana).

 

«interpretades sense més transcendentalisme que el musical, en comunió directa amb la divinitat. Versions personals, ni romàntiques, ni grandiloqüents, ni historicistes, buscant i aconseguint la bellesa i la fluïdesa del discurs, sense subjectar-se a un pensament únic, a un guió previ»

(Última Hora, Balears). 
 

«Línies clares, ritmes incitants,... melodies encadenades de lirisme,... el so de la seva cello és molt, molt emocionant ... La qualitat tècnica i sonora no presenten cap dubte... Amparo Lacruz endossa com ningú aquesta peça bachiana...»

(Allessandro Pierozzi, Melòman).

 

«En la versió que Amparo Lacruz ens ofereix d'aquest admirable corpus hi ha un amor i un respecte cap a la música que revela una maduresa absoluta, infreqüent en una intèrpret de la seva joventut ... no només ens ofereix una magnífica (i inesperada) execució de l’Opus seminal del seu instrument, sinó també una subjugant interpretació poètica de la mateixa» 

(José Luis Téllez, Scherzo).

 

Els seus CDs “Winter in flames” (Sonates de Chopin i Bridge) i “Brahms & Röntgen”, en duo amb el pianista Andreu Riera, també han estat aclamats per la premsa: 

 

«Intensitat, brillantor exquisida afinació i delicada expressió romàntica»

(Jorge de Persia, La Vanguardia) .

 

«Virtuosisme i perfecte equilibri al servei d'una sincera expressivitat i un lirisme interior que recrea amb mestratge i bellesa sonora»

(Javier Pérez Senz, El País). 

 

El CD “Guinjoan In Memoriam” (Columna Música) inclou les seves interpretacions de Díptic i Puzzle.

 

Amparo Lacruz ha actuat en Festivals tan prestigiosos com el Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Festival de Músicas Religiosas de Cuenca, Festival de Música Contemporània d'Alacant, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Festival de la Porta Ferrada, Festival Pau Casals de El Vendrell, Festival Internacional de Santander, Beaux Arts de Brussel•les, Amsterdam Cello Biënnale, Peter de Grote de Groningen y Emmy Verhey Festival de Zaltbommel (Països Baixos), RavelloFestival (Itàlia), Crussell Music Festival de Uusikaupunki (Finlàndia), Vivacelli Festival de Seül (Corea del Sur) o el Festival Pau Casals de San Juan (Puerto Rico), així com a les temporades de concerts de la Fundació Juan March, l’Auditorio 400 del Museo Reina Sofía i l'Auditorio Nacional de Madrid, el Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona, i el Palau de la Música de València. Els seus concerts han estat retransmesos per RNE, Catalunya Música, Radio France, RAI, Südwestrundfunk, Ràdio Nacional de Finlàndia, Ràdio 4 dels Països Baixos, Euroradio, TV3 i el canal Mezzo. 

 

La seva versatilitat li ha portat a buscar nous camins i a establir un fluid diàleg amb les arts escèniques, el jazz i la música del seu temps. Mostres d’aquesta inquietud són la producció de música i dansa “Bach x 2”  –per a Caixaforum i el Festival Bachcelona–, així com l’estrena a l'Auditori de Barcelona de l'espectacle "Suite de l'aigua", amb música per a violoncel sol i electrònica de Carlota Baldrís i escenografia de Joan Font (Comediants). També ha actuat amb el pianista de jazz Uri Caine a Espanya, Itàlia i Alemanya en el seu projecte "Wagner i Venècia”.

 

Com a membre del Trio Kandinsky, des de 1999, ha realitzat extenses gires a Espanya, Alemanya, França, Bèlgica, Àustria, República Txeca, Regne Unit, Noruega, Finlàndia, Japó, Xina, Egipte, el Líban, Jordània, Síria, Argentina, equador, Perú, República Dominicana i Puerto Rico. El seu treball monogràfic de l’obra se Joan Guinjoan va obtenir el Premi de la Revista CD COMPACT al millor disc de música de cambra de l'any 2009. Els CDs “Schoenberg i Barcelona" i "Clara Schumann i Johannes Brahms " (Columna Musica) han rebut excel·lents crítiques. Així mateix, destaca l'enregistrament que va realitzar de la Sonata de Robert Gerard per a la discogràfica italiana Stradivarius, juntament amb el pianista Emili Brugalla.

 

Després d'anys de formació amb prestigiosos intèrprets a Espanya, Anglaterra i els Estats Units, el 1989 va crear el Grupo Manon, agrupació que va tenir presència internacional durant deu anys, i del qual queden singulars enregistraments, alguns de referència, com la seva versió del Quartet per a la fi del temps de Messiaen, celebrada per la crítica i el públic. 

 

A la vida concertística, cal sumar l'interès d'Amparo Lacruz per la docència. Actualment és professora de violoncel i música de cambra del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i de la Escuela Superior Katarina Gurska de Madrid. Així mateix, ha impartit classes magistrals al Japó (Kunitachi College de Tòquio  i Aichi Fine Arts University de Nagoya), Coreal del Sur (VivacelliFestival), als Estats Units (Oberlin College, Boston University, California State University y WestChester University), China (Conservatori de Xangai), Latinoamèrica (Conservatori de Las Rosas a Mèxic, Conservatori de Lima i Curs “Agustín Leon Ara” de Costa Rica), als Països Baixos (Amsterdam Cello Biënnale i Peter de Grote Festival), al ForumMusikae de Madrid, al Festival Internacional de Música de Cervera, als cursos de la Fundació Albéniz a Camprodon, i a les trobades de la Jove Orquestra Valenciana , la Jove Orquestra Nacional de Catalunya ( JONC ) i la Jove Orquestra Nacional d'Espanya ( JONDE ).

.