TRIO KANDINSKY - CVs
Amparo Lacruz , violoncel
Amparo Lacruz , cellista de so càlid i intens , atrau per la seva capacitat expressiva i pel seu fraseig coherent en l’estil , ple de musicalitat , matisos i color. En les seves interpretacions la reflexió s'uneix a la sensibilitat , la profunditat i el sentiment . La recerca de nous camins i nous reptes l'ha portat a establir un fluid diàleg entre el repertori clàssic i la música del seu temps .
La seva passió per la música de cambra i la seva entusiasta implicació en la docència són els pilars de la seva carrera.
Recentment ha presentat a Madrid i Barcelona un nou cd en duo amb el pianista Andreu Riera amb Sonates de Brahms i Röntgen. Del seu anterior cd "Winter in Flames", amb música de Bridge i Chopin, la crítica ha destacat "la intensitat, brillantor, exquisida afinació i delicada expressió romàntica" (Jorge de Persia, La Vanguardia), "el virtuosisme i perfecte equilibri al servei d'una sincera expressivitat i un lirisme interior que recreen amb mestria i bellesa sonora "(Javier Pérez Senz, El País).
La seva enorme versatilitat li ha portat a buscar nous camins i a establir un fluid diàleg amb les arts escèniques, el jazz i la música del seu temps. Recentment ha presentat al Caixaforum de Barcelona i en diverses ciutats espanyoles l'espectacle de música i dansa "Bach x 2" amb les Suites per a violoncel sol de Bach, "interpretades sense més trascendentalismes que el musical, en comunió directa amb la divinitat. Versions personals, ni romàntiques, ni grandiloqüents, ni historicistes, buscant i aconseguint la bellesa i la fluïdesa del discurs, sense subjectar-se a un pensament únic, a un guió previ "(Última Hora, Balears).
Amparo Lacruz és convidada tots els estius a participar en el Festival Peter de Grote de Groningen (Groningen, Països Baixos ) i ha realitzat nombroses giras amb la prestigiosa violinista Emmy Verhey i el pianista Paul Kommen.
En 2014 Amparo Lacruz va estrenar a l'Auditori de Barcelona l'espectacle "Suite de l'aigua" amb música per a violoncel sol i electrònica de Carlota Baldrís i escenografia de Joan Font (Comediants).
També ha actuat amb el pianista de jazz Uri Caine a Espanya, Alemanya i Itàlia en el seu projecte "Wagner i Venècia". Amparo Lacruz és membre des de 1999 del Trio Kandinsky , amb el qual ha realitzat extenses gires a Espanya, Alemanya, França, Bèlgica, Àustria, República Txeca, Regne Unit, Noruega, Finlàndia, Japó, Xina, Egipte, el Líban, Jordània, Síria, Argentina, equador, Perú, República Dominicana i Puerto Rico.
Una important discografia és testimoni de la seva activitat : el 2009 rep el premi de la revista CD COMPACT al millor disc de música de cambra de l'any pel seu enregistrament de l'obra de Joan Guinjoan . Els CDs " Schoenberg i Barcelona" i "Clara Schumann i Johannes Brahms " ( Columna Musica ) han rebut excel . lents crítiques .
Està avançada l'edició de dos nous CDs amb trios de Dvorak i de Granados per a la discogràfica nord-americana Centaur Records i un monogràfic amb composicions de Montsalvatge.
Amparo Lacruz ha actuat en Festivals tan prestigiosos com el Festival "Manuel de Falla" de Granada, Festival de Músiques Religioses de Conca, Festival de Música Contemporània d'Alacant, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Festival de la Porta Ferrada, Festival Pau Casals del Vendrell, Festival Internacional de Santander, Beaux Arts de Brussel•les, Peter de Grote de Groningen, Emmy Verhey Festival de Zaltbommel, Ravello Festival, Crussell Music Festival a Uusikaupunki, o el Festival Pau Casals de Puerto Rico, així com en les Temporades de concerts de la Fundació Juan March de Madrid, l'Auditori Nacional de Madrid, al Palau de la Música Catalana, l'Auditori de Barcelona, al Palau de la Música de València o l'Auditori 400 del Museu Reina Sofia de Madrid.
Els seus concerts han estat retransmesos per RNE, Catalunya Música, Radio France, RAI, Südwestrundfunk, Ràdio Nacional de Finlàndia, Ràdio 4 de Holanda, Euroradio, TV3 i el canal Mezzo.
Després d'anys de formació amb prestigiosos intèrprets a Espanya , Anglaterra i els Estats Units , el 1989 va crear el Grup Manon , agrupació que va tenir presència internacional durant deu anys , i del qual queden singulars enregistraments , alguns de referència , com la seva versió del Quartet per a la fi del temps de Messiaen , celebrada per la crítica i el públic.
En duo ha col.llaborat amb els pianistes Josep Maria Colom , Alba Ventura , Emili Brugalla i Andreu Riera . L'enregistrament que va realitzar de la Sonata de Robert Gerard per a la discogràfica italiana Stradivarius va obtenir grans elogis de la crítica internacional.
Els seus concerts han estat retransmesos per RNE , Catalunya Música , Radio France , RAI , Südwestrundfunk , Ràdio Nacional de Finlàndia , Euroradio , TV3 i el Canal Mezzo . Amparo Lacruz va ser directora artística del Festival de Música de Cambra '' Fòrum de Santa Cristina d'Aro 2013 '' ( Catalunya ) .
A la vida concertística , cal sumar l'interès d'Amparo Lacruz per la docència . Actualment és professora de violoncel i música de cambra del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona .
Així mateix ha impartit classes magistrals al Kunitachi College de Tòquio ( Japó ) , en els Conservatoris de Xangai (Xina ) , Morelia ( Mèxic ) , Lima ( Perú ) , Santo Domingo ( República Dominicana ) al Festival Internacional de Música de Cervera , els cursos de la Fundació Albéniz a Camprodon , els Cursos Internacionals de Cabra (Còrdova) i en les trobades de la Jove Orquestra Valenciana , la Jove Orquestra Nacional de Catalunya ( JONC ) i la Jove Orquestra Nacional d'Espanya ( JONDE ) .
CORRADO BOLSI, violí.
Neix a Roma, on comença a estudiar violí al Conservatori de Santa
Cecília.Continua la seva formació violinística amb P. Vernikov i de música de cambra amb F. Rossi i P. Farulli, membres del Quartetto Italiano.
Arran del seu interès per la interpretació amb instruments originals, viatja a París, on comença a tocar amb l’Ensemble Mosaïques de C. Coin.
Més tard desenvolupa una estreta col·laboració amb C. Hogwood, F.Biondi i J.
Savall, i ofereix incontables concerts per tot Europa així com realitza nombrosos enregistraments.
Ha conreat una intensa activitat concertística com a solista, intèrpret de
cambra, concertino o concertino-director, que inclou un ampli repertori que
va des de la música antiga fins a la de compositors contemporanis. Ha
actuat a nombroses sales de concerts i festivals d’Europa (Théâtre des
Champs Elysées, Musikverein de Viena, Concertgebow d’Amsterdam, Palais
des Beaux Arts de Brussel·les, Festival de Salzburg, Aix en Provence,
Spoleto, etc.) del Japó (Bunka Kankan i Suntory Hall de Tokio, Symphony
Hall d’Osaka, etc.) i d’Austràlia (Melba Hall de Melbourne, Opera House de
Sydney).
Ha tocat com a solista sota la direcció de R. Alessandrini, J. Cayers,
H.Christopher, C. Hogwood, R.King, E. Martínez-Izquierdo, J. Pons, H.
Schellenberger, G. Van Waas.
Ha estat convidat com a concertino per orquestres de renom com ara
Beethoven Akademie d’Amberes, Orquestra Ciutat de Granada, Orquestra
Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya, Orquestra de la Ràdio de Bèlgica, Orquestra de l’Òpera de
Flandes, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, WDR de Colònia. També ha
col·laborat intensament en els darrers anys amb les orquestres P. Sarasate
de Pamplona i la Real Filarmonia de Galícia.
En el camp docent, a més a més de donar classes magistrals de violí a
Europa i Japó, ha estat professor del Conservatori Reial de Bèlgica, i, des
del 2002, director del Departament de Cordes del Conservatori Superior del
Liceu de Barcelona.
Corrado Bolsi toca un violí A. Guarnieri de 1650.
EMILI BRUGALLA, Piano.
Emili Brugalla inicia els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu, centre en el qual es diploma en els graus superiors de Piano i de Música de Cambra.
El treball posterior amb Eulàlia Solé i amb personalitats com Bruno Canino i Maria Curcio l’orienten definitivament cap a la professió musical.
L’any 1982 rep el primer premi del Concurs de Joves Intèrprets que atorga
Joventuts Musicals de Catalunya. Dos anys més tard és becat per aquesta
mateixa institució per tal d’ampliar estudis amb Maria Curcio, primer al
Campus Internacional de Torroella de Montgrí i posteriorment a Londres.
L´any 1995 fa coneixença amb Maria Joao Pires, qui, des d´aleshores,
l’ajuda a definir millor els seus propis mitjans per fer arribar la música al
públic.
Com a solista o formant part de grups de cambra, Emili Brugalla ha actuat
a les sales més importants d’Espanya en el marc de festivals tan
prestigiosos com el Festival Internacional de Música de Granada, Festival
de Perelada, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Festival
Internacional de Santander, Festival Internacional Pau Casals del Vendrell,
Quinzena Musical de San Sebastià, Temporada 1996 de l’Auditori Nacional
de Madrid, etc. Així mateix, la seva actuació ha estat sol·licitada a països
tan diversos com ara Itàlia, França, Bélgica, Alemanya, Brasil,
Centreamèrica i Orient Mitjà.
Ha col·laborat regularment amb grups de cambra com Barcelona 216 i
Solistes de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
(Saló de Cent-Auditori) i des de l´any 1998 és membre fundador del Trio
Kandinsky.
La seva presentació com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya esdevé l’any 1997, quan interpreta el Concert Ibèric
de Manuel Blancafort, obra de la qual ha realitzat la revisió crítica per a
l’Editorial Boileau (Barcelona).
La seva discografia inclou obres del repertori català del segle XX per a
piano sol (Etnos), la integral de Danzas Españolas i altres obres d’Enric
Granados per al segell La Ma de Guido.
Actualment és professor al Conservatori Victòria dels Angels de Sant Cugat
del Vallès i del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Versión para imprimir